Idaku Barles
Idaku Barles, Ideku, Idagu, Idegu Barles Bahadur (+ 1407) fou un amir de la tribu Barles al servei de Tamerlà; era fill de l'amir Ghiyath al-Din Barles (el germà gran de l'amir Jaku Barles), al que el 1393 fou donat el govern del Kirman que va conservar fins a la seva mort.
El 1393 Sultan Ghiyath al-Din Muhammad, fill del sultà Imad al-Din Sultan Ahmad, que havia quedat encarregat del govern de Kirman en absència del pare, va entregar les claus de la ciutat a Idaku Bahadur o Idaku Barles, designat governador del Kirman per Tamerlà. La seva submissió no li va estalviar la sort que Timur va dictar pels prínceps muzaffàrides [1]
El virrei de Fars, Umar Shaikh, del qual depenia el Kirman, havia anar a Sirjan a la frontera de Kirman, on Gudarz resistia el setge (1394) i allí va rebre ordre de Tamerlà d'anar al Diyar Bakr i va encomanar a Idaku Barles, governador de Kirman, a Shah Shahan governador de Sistan i a Pir Ali Selduz, la culminació del setge de Sirjan [2]
El 1396 l'amir Ideku Barles havia enfilat cap al sud de Kirman i la província de Kigh i Makran, que va saquejar fins a la plana de Dasht Ali. Reunits amb altres contingents de l'exèrcit al regne d'Ormuz, van conquerir set fortaleses comercials. El rei d'Hormuz Muhammad Shah es va haver de refugiar a Gehrom i va demanar la pau que li fou acordada mitjançant un tribut anyal de 600.000 dinars. Idaku i el seu germà es van quedar un temps a Jiroft per controlar qualsevol intent de revolta (1397)[3]
El 1398 Tamerlà va rebre una ambaixada d'un Idaku, però Yazdi diu que era un príncep de Kiptxak, sense relació amb Ideku Barles de Kirman.[4] Però si que va rebre una ambaixada d'Idaku el hivern del 1401-1402, quan estava acampat a la plana de Shamkir (a l'oest de Ganja); Idaku fou rebut en audiència.[5] El 1403 Ideku Barles i Ahmed Daud van tornar a la regió del Karabakh des de Kirman i portaven la recaptació de la província acompanyats del recaptador general Saifel Muluk Hajji Abdallah i de diversos cadis i notables de la província.[6] Es va fer la presentació dels comptes de la província de Kirman per part d' Idaku Barles; en aquests comptes els secretaris del diwan havien inscrit una suma excessiva i Tamerlà va decidir donar un cop d'ull a la situació; Tamerlà va enviar a Kirman a Bayazid Barles, fill del germà d'Ideku, però llavors es va presentar Buyan Agha, filla d'Hajji Barles (el oncle de Timur) que estava embarassada d'Idaku; anava acompanyada de la seva filla Agatxe Agha i entre les dues van dissuadir a Tamerlà de fer cap investigació mitjançant un pagament i Idaku es va comprometre a pagar determinada quantitat i fou autoritzat a tornar al seu govern de Kirman; Bayazid fou cridat a tornar a la cort.[7]
Idaku va seguir en el govern de Kirtman on, a la mort de Tamerlà el 1405, va quedar quasi independent, però a l'abril va enviar un missatgera Herat anunciant que al Kirman la khutba es feia en nom de Xah Rukh i a les monedes figurava la seva imatge (i n'aportava un parell per acreditar-ho).[8] Ideku Barles havia rebutjar reiteradament reconèixer la primacia de Pir Muhammad de Fars sobre la província de Kirman; a la mort de Tamerlà, Pir Muhammad hi va enviar una delegació, sense millor resultat que les altres vegades.[9] L'estiu del 1405, Pir Muhammad va sortir de Xiraz i per la regió de Xabankara es va dirigir al Kirman per sotmetre la província. Iskandar va reunir tropes a Yadz i es va unir al seu germà; va dirigir l'avantguarda i va derrotar a les tropes del Kirman que li van presentar batalla. Aleshores tot Kirman va quedar espantat, i només el governador de la ciutat de Kerman (Kirman), nakib Nakim al-Din Nimet Allah, va gosar a sortir i negociar la pau. Mentre es negociava, no obstant, tota la rodalia de Kerman fou devastada. Finalment es va signar el tractat i Ideku Barles va enviar valuosos regals a Pir Muhammad que va retornar a Xiraz. També Iskandar va retornar a Yadz.[10]
Va morir probablement el mes d'abril de 1407 i el va succeir el seu fill Said Sultan (o Sahib Sultan)
Referències
[modifica]- ↑ Capítol addicional del manuscrit Ta'ríkh-i-guzída; or, "Select history" de Hamdulláh Mustawfí-i-Qazwíní, compilat el 730 de l'hègira (1330) i reproduït en un facsímil d'un manuscrit datat el 857 de l'hègira (1453), pàgs 151 a 207
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”,, III, 37
- ↑ Ibid, III, 68
- ↑ Ibid, IV, 6
- ↑ Ibid, V, 36 i 37
- ↑ Ibid, VI, 6
- ↑ Ibid, VI, 13
- ↑ Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 41.
- ↑ Ibid, pàgs 42, 43
- ↑ Ibid, pàgs 48 a 50